SINOPSI
L’acció se situa en un poblet del Pirineu aïllat per l’orografia, el fred, la neu i la broma
Els joves del poble són a la guerra, i el Jan, el pare, ha anat a buscar un mosso per ajudar-los en les tasques del camp. L’arribada d’un home jove pertorbarà l’ordenada vida de la casa i de les quatre dones de la família. Sembla repetir-se un triangle amorós de fa anys entre la Margarida, la Vicenta, i el Batista, el mosso que havien llogat per a l’estiu.
Enguany, el conflicte sorgeix entre l’Adriana, filla de la Margarida, i la Bepa, la dona del seu fill, que ha estat empresonat en la lluita armada.
L’arribada del nou mosso desperta els desitjos més íntims de les dues joves de la casa, que el veuen com una porta oberta a les seves ànsies de llibertat.
NOTA DEL DIRECTOR
Jordi Pere Cerdà ens narra un conte sense concessions en què ens explica la vida de quatre dones de muntanya i com aquesta muntanya s’apropia de les persones que l’habiten.
Ens parla de l’amor, de la il·lusió, de les ganes de fugir i de la impossibilitat de fer-ho, dels secrets, de les tradicions, del poder, de la terra, de l’enveja, del despertar sexual, de la presó que ens construïm nosaltres mateixos per protegir-nos, de la por d’allò que ens és desconegut i de les ganes irrefrenables de conèixer-ho.
La proposta que fem és minimalista, despullada de l’element material, per centrar-nos només en les nostres quatre protagonistes i en el seu discurs, però envoltant-les alhora de tot el significat que les descriu i les defineix. Conceptes com el sol, el cercle tancat, com tancades estan les nostres protagonistes dins dels tres cercles de pedra seca que delimiten l’escenari i per on descobrirem les seves vides; amb les actrius sempre presents a escena, no sols interpretant el que passa a l’escena textual, sinó també posant de manifest totes les interaccions que es duen a terme fora d’aquesta escena, per entendre les seves relacions i la seva personalitat.
Defugint les al·lusions temporals que no siguin pròpies del text, per destacar-ne la universalitat. El sol, l’home, els planetes, les seves òrbites, l’atracció dels seus cossos, les representacions mítiques dels astres, els colors que els corresponen, els caràcters, les formes, els cercles, la llum i l’ombra que es fan les unes a les altres… Un imaginari que volem integrar dins d’un tot, per fer créixer la comprensió de les seves actituds i poder entendre millor les seves reaccions.
Fixar-nos en un punt per poder entendre l’univers.
Aquesta obra és un homenatge a la meva mare.
REPARTIMENT
ANNABEL CASTAN
IRINA ROBLES
JÈSSICA CASAL
NÚRIA MONTES
