sinopsi

Una mirada cap a la generació dels avis i les àvies

Les seves músiques, les seves maneres de fer per ser conscients que no hi ha tantes diferències; que la forma ha pogut canviar però en el fons els anhels i els desitjos continuen sent gairebé els mateixos. I així com fa la tècnica tradicional japonesa del kintsugi, volem convertir aquesta escletxa o ferida entre dos generacions en una valuosa i bonica cicatriu, i posar-la de relleu amb or. L’espectacle posa en escena anècdotes i vivències quotidianes, petites, personals i intransferibles per veure que tenim el tresor a tocar, dins nostre, al nostre arbre genealògic, i que la nostra identitat la fem present quan teixim amb la presència conscient dels que van ser, nosaltres mateixos, i amb els que seran. Aquest és un espectacle per retre homenatge a algunes persones, avis i àvies que ja no hi són i també a aquells avis i aquelles àvies amb qui encara podem passar una tarda o llargues hores xerrant i preguntant, i sobretot per retre’ns homenatge a nosaltres mateixos, a cada una de nosaltres des de la consciència que som ARRELS D’ARREU, dels que s’han desplaçat per venir aquí, dels que van haver de marxar a buscar el pa a d’altres terres i que som llavor, alhora, del que explicaran els nostres nets i les nostres netes de nosaltres. 

Ester Nadal

jove  companyia

Direcció artística de la Jove Companyia Nacional d’Andorra

Irina Robles i Juanma Casero

equip artístic i tècnic

Direcció i posada en escena

Ester Nadal

Assessorament de cos i moviment

Marta Moran i Mònica Vega

Producció executiva

L’Animal Escola de Teatre

Disseny de cartelleria i imatge

Núria Publicitat

Construcció d’escenografia

Fusteria La Borda

Agraïments: 

Red Nose, Mari Carmen “Meme” (veu), María José Meneses (vídeo),  i als nostres avis i àvies

Una producció de l’Escena Nacional d’Andorra

JOCAND evolució

Encara som uns nadons, amb prou feines sabem caminar, però tenim moltes ganes de créixer. Aquest segon muntatge de la JOCAND, que dona el tret de sortida a la nova temporada, també és un pas de creixement. Hem de buscar el millor aliment possible perquè els nostres joves puguin caminar amb força, evolucionar, i mirar enrere amb orgull després del seu pas per aquesta casa acabada de construir, que és la Jove Companyia. Que quan siguin grans recordin el seu pas per aquí com el pilar de les seves carreres. Des de la direcció artística ens plantegem cada pas, cada moviment per aconseguir aquest objectiu, i ara, ja damunt l’escenari, no podem estar més satisfets, contents i il·lusionats amb el nou muntatge. Després de “La Tercera Onada” havíem de buscar un nou camí diferent i amb una clara aposta de creixement. Passar d’una direcció d’inici a una de camí, aprenentatge i recerca de nous conceptes i formes. 

Ningú millor que l’Ester Nadal per a aquest viatge, que hi suma no només l’experiència, la qualitat i la passió, sinó que llança a més una idea sobre el tema i el treball que ens treu d’aquesta tan habitualment anomenada “zona de confort” per treballar amb joves un procés de creació continu, amb el vertigen i l’adrenalina de la recerca constant.

Els onze joves que s’enfronten al procés de creació ens mostraran sobre l’escenari un viatge fantàstic, no només artístic, sinó d’implicació personal, de ganes i entrega que se’ns ha d’exigir a tots els que treballem amb l’art.

Aquesta promoció, la primera, la que obre la porta al futur, comença la seva evolució mostrant aquest nou treball de creació guiat magistralment per l’Ester Nadal i que esperem que ens doni tantes alegries com mereix.

Irina Robles i Juanma Case